TIPUS D’AGRICULTURA:

 -P.DESEMVOLUPATS

CARACTERÍSTIQUES:

- Normalment es conrea un sol producte a cada explotació agrícola, la qual cosa  simplifica la feina i l’ús de maquinària i millora els seus rendiments

- Gran part del treball humà  se substitueix per màquines, cosa que permet contractar menys mà d’obra i fer les feines agrícoles en menys temps.

- L’aplicació de tècniques de conreu

EFECTES:

-PERMET ABAIXAR ELS PREUS

-AGILITZA LA COMERÇIALITZACIÓ

-TRANSPORTS ESPECIALITZATS

TÈCNIQUES:

Conreus d’hivernacle, conreus en sòls artificials: l’arenamaent, conreus hidropònics o sense  sòl  i el regatge gota a gota.

            -POBLES SUBDESEMVOLUPATS:

CARACTERÍSTIQUES:

-       Agricultura de marcat, destinada a l’explotació.

-       Practicada en grans propietats

-       Exigeix gran inversió de capital

-       Hi predomina la monocultura

-       Ocupa una mà d’obra abundant,

-       La productivitat és alta i s’hi apliquen tots els mitjans tècnics

PROBLEMES:

-       Els beneficis econòmics són per les empreses

-       Molts petits pagesos s’han vist obligats a les seves terres i a treballar a les plantacions, contra les quals no poden competir. Com a conseqüència alguns països han d’importar

-       L’explotació és molt intensa degut a que les empreses volen aconseguir el màxim benefici

-       Si els preus baixen, es pot arribar a trencar l’explotació

TRADICIONAL

CARACTERÍSTIQUES:

-       Obtenir l’aliment necessari per a la família pagesa és a dir una agricultura de subsistència.

-       Hi predomina la policultura

-       Les feines es fan manualment amb tècniques i eines de conreu molt primitives. Aquesta és la raó perquè és la productivitat és baixa.

-       Tenen un dependència quasi total dels factors físics

TIPUS:

AGRICULTURA ITINERANT:

L'agricultura itinerant, migratòria o nòmada, també coneguda com a agricultura de frega, tomba i quema1 (encara que es poden establir algunes diferències entre ambdues), és una agricultura de subsistència practicada en regions vastes i de vegetació densa (selva i boscos tropicals). Els agricultors obren clars en la vegetació, cremen els arbres, perquè les cendres aportin fertilitat al sòl.

Com els sòls de les zones càlides són extremadament fràgils, en pocs anys queden esgotats i els agricultors han d'obrir nous clars en un altre sector de la selva o el bosc, contribuint notablement a la desforestació. Després que els sòls s'esgotin, els agricultors hauran d'anar a una altra parcel·la, que després d'esgotar-, es traslladessin a una altra, i al final, tornaran a començar per la primera parcel·la que van cremar a causa que els sòls es reposen després d'un temps.

Aquesta pràctica agrícola, coneguda com a agricultura de frega o crema, és comú a les zones baixes de l'Equador, en l'orient de Perú i Bolívia, a l'Amazònia, part baixa de Colòmbia, en sectors d'Amèrica Central, a les illes del Carib així com a Madagascar. El seu origen es remunta a l'època precolombina, en la qual era practicada per grups indígenes com els Arawarks, els Guaraníes, Uitoto i shuaras.

Es diu també agricultura de «tala i crema», i és el sistema de cultiu més arcaic. Avui es dóna a la zona intertropical, fonamentalment a les conques del Congo i de l'Amazones, Amèrica Central i focus aïllats d'Àsia. Es practica a la sabana o a la selva, en sòls poc fèrtils.

--L'agricultura irrigada monsònica es vincula a les grans precipitacions produïdes pels vents monsons. Es localitza a l'est de la Xina, el sud-est asiàtic i la costa est de l'Índia. Les pluges causades pels monsons provoquen que grans zones quedin inundades i es converteixin en terrenys de cultiu, idonis per a l'arròs, una planta de la qual s'obtenen dues collites, una a l'estiu i una altra a l'hivern, i que té un extraordinari rendiment per superfície conreada, el que permet alimentar a un gran volum de població. Per això, l'arrossar és el paisatge agrari característic de l'Àsia monsònica.

El Àsia monsònica té una densitat de població molt elevada, la qual cosa porta al fet que es conreï la totalitat de la terra disponible. S'arriba fins i tot a aprofitar els desnivells del terreny, conreant mitjançant bancals, per obtenir el màxim rendiment possible del terreny. El paisatge s'assembla a un tauler d'escacs: està constituït per multitud de petites parcel·les quadrades, separades per dics i sèquies per al reg, que s'utilitzen també com senders. En el cas en què es realitzi abancalament les parcel·les passen a tenir formes irregulars

Agricultura  de la sabana és l’agricultura a països de clima tropical de l’Àfrica subsahariana i zones d’Amèrica i Aisa  és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície serveix només per alimentar les persones que hi treballen. Generalment és de secà i poc productiva caracteritzada per la policultura.

L'agricultura de sabana no disposa pràcticament de producció excedent que es pugui comercialitzar i, per tant, no hi ha possibilitat d'acumular capital ni d'adquirir subministraments que puguin fer evolucionar el sistema. La superfície mínima per a mantenir una família depèn de factors climàtics, edafològics  i de la mena de conreu que es fa.