INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ
ELS SERVEIS D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ :
Els mitjans de comunicació
La Informació és qualsevol missatge que ens permet precisar o ampliar el coneixement que tenim sobre una cosa. L'intercanvi d'informació és l'objecte de la comunicació.
Podem distingir, a grans trets, dos grans tipus de comunicació: la comunicació interpersonal, que és la que es fa entre un nombre reduït de persones, i la comunicació social, que té com a objectiu que la informació arribi a milers o milions de persones. Per a cadascun d'aquests tipus d'informació fem servir serveis diferents: el correu i la telefonia són els principals mitjans de comunicació interpersonal, i la premsa, la ràdio, el cinema i la televisió, els grans mitjans de comunicació social. Moltes empreses, tant públiques com privades, presten aquests serveis.
El sector dels mitjans de comunicació ha patit un fort procés de concentració. Les empreses més potents han comprat les més petites, i això ha fet que uns quants grups empresarials controlin la producció d'informació en cada país.
EL SECTOR INFORMÀTIC.
A mitjan segle passat, l'aparició dels primers ordinadors i la informàtica van representar l'inici de l'anomenada revolució de la informació. El desenvolupament de les TIC, les tecnologies de la informació i comunicació (ordinadors, programes informàtics, etc.) ha fet possible un increment ràpid i continuat tant de la nostra capacitat per accedir a la informació i tractar-la com de la comunicació. El màxim exponent d'aquesta revolució és Internet, que permet transmetre i rebre una quantitat d'informació pràcticament il·limitada des de qualsevol lloc del planeta, de manera gairebé immediata i amb un cost molt baix.
Els serveis relacionats amb les TIC són els que tenen un creixement més important els últims anys, juntament amb els que es presten a les empreses. Aquests dos factors estan íntimament relacionats, ja que molts dels serveis que demanen les empreses són informàtics.
Els efectes mundials de les TIC
L'aplicació de les noves tecnologies ha incrementat extraordinàriament els fluxos d'informació mundials i ha fet possible la comunicació des de qualsevol lloc del món amb altres persones situades a milers de quilòmetres de distància. Aquest fet ha comportat una transformació dels mètodes de producció i d'organització del treball. És per això que sense les TIC no hauria estat possible el desenvolupament de la globalització i la deslocalització.
Les TIC, però, també han contribuït a incrementar les diferències entre els països desenvolupats, tecnològicament avançats, i els països subdesenvolupats més pobres, que queden al marge de la revolució tecnològica actual.